Pensió alimentària

El recurs contra la sentència que reduïa la pensió alimentària a favor dels fills menors de les parts s'ha estimat valorant una millora econòmica del progenitor custodi a partir de dades incorrectes, que constaven en els fets fàctics d'una sentència que es reproduïa en els fonaments de la sentència de primera instància.

El pare havia presentat una demanda per reduir l'import dels aliments que pagava a la mare pels fills comuns des del divorci. Considerava que la quantitat que paga estava fixada tenint en compte que en aquell moment la mare no treballava i, atès que actualment treballa, les aportacions a les necessitats dels fills han de ser proporcionals.

El jutge no va estimar la demanda, assenyalant l'aplicació d'una doctrina segons la qual l'augment dels ingressos del progenitor custodi no dona lloc a la reducció de la quantitat contribuïda a la manutenció dels fills pel progenitor no custodi.

Però el pare va recórrer a l'Audiència Provincial territorialment competent (AP) i aquest jutjat li va donar la raó i li va reduir la quantitat perquè ara la mare gaudia d'una situació econòmica-laboral còmoda i estable com a funcionària.

La mare va demanar al jutjat que corregís la sentència, perquè parlava de dades econòmiques incorrectes, extretes d'una de les sentències que el jutge havia utilitzat per justificar la seva sentència, però l'AP es va limitar a corregir la situació professional de la mare, sense alterar la quantitat.

Ara el Tribunal Suprem, estimant el recurs de la mare, ha anul·lat la sentència i ha retornat el procediment a l'AP perquè pugui tornar a dictar sentència tenint en compte les al·legacions formulades per la mare i valorant la documentació aportada i admesa, ja que ha corregit la sentència del jutge sense motivar la decisió, oferint una senzilla declaració que, sense anàlisi i justificació de cap mena, assegurava que gaudia d'una activitat professional estable i amb un salari molt per sobre del que realment rep, cosa que no és certa.